Propostes de gestió

Comuns Federalistes ens presentem a les eleccions d’enguany per renovar els òrgans de direcció de Catalunya en Comú i a més del nostre Manifest, que vam publicar a la web el passat 4 d’octubre, us presentem les nostres propostes de gestió.

De fa molts anys és coneguda la cita de Gramsci “Les idees no viuen sense organització”, i en els darrers anys s’ha fet més que evident que una part important en tot projecte polític amb futur és assentar-lo en un pilar organitzatiu democràtic, participatiu, potent, cohesionador i integrador. Pensem que a Catalunya en Comú falta força aquest pilar, que nosaltres reivindiquem, exigim i portarem a terme si està a les nostres mans.

Aquí teniu les 10 primeres propostes organitzatives que promourem:

  • Incorporar un sistema de total transparència a tota la organització de forma que tots els inscrits tinguin informació dels treballs i processos en curs. Cal que les decisions es prenguin on s’han de prendre de forma clara i transparent, amb votacions, amb posiciones diverses si fora el cas, i que tot això es transmeti a la organització.
  • Promoure un desplegament territorial molt flexible, per encabir totes les realitats locals cercant una confluència en objectius . S’han de potenciar i no amagar l’enorme treball que molts grups locals porten fent des de fa anys, no parlar sols ajuntaments del canvi.
  • Fer dels espais de treball sectorials el nucli de debat polític a la organització, on es gesten, maduren i concreten les propostes polítiques, fugint de la institucionalització de les propostes.
  • Fer transparent la tasca de l’executiva, fent-la depenent de les decisions del Consell Nacional que ha de ser qui marqui la política i les decisions de la organització.
  • Desenvolupar una web útil i eficient per comunicar, però també poder gestionar tota la organització.
  • Fomentar el treball dels espais sectorials, tot lligant l’acció política e institucional als debats i acords d’aquests espais.
  • Incorporar la gestió del grup parlamentari als debat del Consell Nacional.
  • Desplegar una estratègia consensuada de comunicació, gestió i desplegament de cara a les eleccions municipals del 2023.
  • Promoure en un termini raonable , una modificació dels estatuts, incorporant llistes obertes, corrents, reconeixement de les organitzacions que en formen part i una organització nacional més racional, una executiva més reduïda i un Consell Nacional de 120 persones amb un pes important de les Assembles Territorials.
  • Promoure abans de fi d’any el debat sobre model nacional a Catalunya i model d’estat, fent-ho des de les assemblees territorials, amb un procés de formació i reflexió en profunditat, que acabaria en una Conferencia Nacional on es proclamin les propostes resultants del debat.

Manifest de Comuns Federalistes davant la III Assemblea de Catalunya en Comú

Continuant amb el desenvolupament dels acords de l’Assemblea de Comuns-Federalistes del passat juliol, hem preparat un Manifest de cara a la III Assemblea de Catalunya en Comú que va ser validat a la darrera Assemblea oberta  de Comuns Federalistes del 29 de setembre passat i que us presentem avui.
Serà la primera Assemblea des de la Fundacional del Vall d’Hebron, on tornarem a parlar de l’Ideari i els Comuns Federalistes tenim molt a dir. El passat 2 d’octubre el Consell Nacional va aprovar els documents que es debatran en aquest procés Assembleari. Al manifest hi ha alguns dels elements que des de Comuns Federalistes pensem que han de ser claus en la nova etapa, tant des del punt de vista de la relació Catalunya-Espanya, com pel que fa a la millora tant de la transparència política i organitzativa, com de la participació democràtica en la presa de decisions.
Si participeu activament en algun espai de Catalunya en Comú, us demanem que tingueu en compte aquestes propostes en totes les reunions, assemblees territorials i processos d’esmenes. Malauradament, fins que es reparteixin els documents i  es tanquin els terminis per fer Assemblees i reunions no disposarem de gaires dies, i ens serà difícil fer reunions pròpies per preparar aportacions i esmenes. Tot això fa encara més important que entre tots i totes  aportem ja les nostres propostes, mitjançant el nostre correu electrònic (comunsfederalistes@gmail.com).

Entrevista a Mercè Claramunt. Representant de Comuns Federalistes a la Comissió Executiva de Catalunya en Comú

Advocada, sobretot en qüestions de família i violència masclista. Va treballar durant quatre anys a la conselleria d’Interior del tripartit. Forma part de l’Associació de Dones Juristes i de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, de la qual ha sigut presidenta.

Entre les nombroses arestes del procés pren un relleu especial la de caràcter jurídic. Com percep una advocada aquesta faceta jurídica del procesisme?
Els dies 6 i 7 de setembre per mi van ser un drama absolut, no només des del vessant de dona, d’esquerres i federalista, sinó del plus amb què veiem les coses a través de la nostra formació. Com a jurista, en el meu cas. Em va semblar una vulneració legal tan gran la que es va produir, que no podia entendre que parlamentaris companys i companyes meves, amb formació jurídica, poguessin votar a favor de la moció.

És un tòpic el retret nacionalista al govern espanyol d’haver judicialitzat la política. No és precisament això el que ha fet el procés al llarg de tota la seva trajectòria?
Absolutament. Em sorprèn que persones amb un coneixement jurídic tan arrelat com Pi-Sunyer, que havia treballat al tripartit, que era un jurista de prestigi reconegut i que va arribar a formar part del Tribunal Constitucional, actuïn com ho han fet en el procés. Si la qüestió jurídica fos com dos i dos fan quatre, no hi hauria problema. Òbviament és un àmbit interpretable, però no amb l’elasticitat d’un xiclet que pugui portar diguéssim que a desbordar les comportes d’un Estat de dret, com crec que s’ha fet. Fins i tot es pot entendre Santiago Vidal elaborant una cosa paral·lela (si un dia som no sé què, tenim una Constitució), però que des de dintre, amb la legalitat vigent, es pretengui vestir tota l’estructura jurídica del que s’està fent (amb les dues lleis que es van aprovar el 6 i 7 de setembre) no es pot entendre. Com no els grinyola, això, a persones amb formació jurídica? És com si fossin metges que van ferint o fent posar malalta la gent en comptes d’intentar curar-los. No té sentit.

Continuar llegint: Aquí

Entrevista a Araceli Viñes. Representant de Comuns Federalistes al Consell Nacional de Catalunya en Comú

Professora de música i història de l’art a l’ensenyament públic. Es va llicenciar en història de l’art per la Universitat de Barcelona. Milita a Podem, Catalunya en Comú i Barcelona en Comú. També forma part de Comuns Federalistes.

Després de la II Guerra Mundial, la socialdemocràcia ha tingut un paper molt rellevant en l’escenari polític. On es troba, ara?
Des del moment que cau el Mur de Berlín i el capitalisme no ha de dissimular perquè no té res davant, es comença a trencar l’Estat del benestar, i la socialdemocràcia, que en bona mesura n’ha estat la gestora, entra en crisi. No està preparada per reubicar-se en un context social que s’anuncia més descarnat i agressiu.

I l’altra esquerra, la de perfil comunista?
Aquesta esquerra va quedar pitjor, com a conseqüència de l’enfonsament de l’URSS i de tota la política erigida al seu entorn. Tot i que també és veritat que els principals partits comunistes europeus estaven experiment un canvi que deixava enrere el model leninista per plantejar-se les lluites en el terreny de la democràcia i el joc parlamentari. És el que es va anomenar eurocomunisme, que va iniciar el Partit Comunista Italià (PCI). Aquí a Espanya va passar el mateix amb Santiago Carrillo. El comunisme de combat va anar donant pas a una lectura més suau. Però no es va arribar a adaptar prou i va acabar caient en la irrellevància, amb algunes excepcions, com Portugal, on encara hi ha un Partit Comunista amb pes polític.

Continuar llegint: Aquí

Entrevista a Inés de Gispert. Representant de Comuns Federalistes a la Comissió Executiva de Catalunya en Comú

Llicenciada en filosofia i lletres, va ser professora de psicologia de l’educació de la Universitat de Barcelona. Va ser representant sindical per CCOO i va militar al PSUC fins que es va dissoldre. Es va incorporar a Podem i a BCN en Comú des que es va fundar, forma part de Comuns Federalistes i està a la comissió executiva de Catalunya en Comú.

Com es presenta el futur?
El futur és preocupant (tant a Catalunya com a Espanya, a Europa i al món) per la globalització, que fa que les coses estiguin interrelacionades. Però m’interessa sobretot la situació aquí, perquè acabem de passar un altre Onze de Setembre i veig que les coses no canvien. A més, l’espai que estem intentant construir (En Comú Podem) no veig que s’acabi articulant.

Pessimisme de la intel·ligència, com va dir Antonio Gramsci?
Sí, una mica ja és això. Perquè aquí, a Catalunya, no hi ha cap voluntat de diàleg. El PSOE ha rebaixat tensió, però posa com a condició el marc de la legalitat, com és natural. I els altres, doncs només cal veure fets com el de rebutjar la moció que propugnava el diàleg. Continuen aferrats a l’1 d’octubre com una cosa legítima.

Continuar llegint: Aquí

Entrevista a Joaquín Soler. Representant de Comuns Federalistes al Consell Nacional de Catalunya en Comú

Arquitecte. Milita en la pedagogia republicana i forma part d’Unitat Cívica per la República, després de conèixer José Antonio Labordeta. També és corresponsal a Barcelona del programa de ràdio La hora de la República, que emet Radio Vallekas.

¿Què és la República?
La República és un sistema de govern d’un Estat en què el que és important és el que és públic. Es basa en els tres principis de llibertat, igualtat i fraternitat nascuts de la Revolució Francesa.

Aleshores, tot el que no és monarquia és República?
Hi ha diversos tipus de monarquies i Repúbliques, i també Estats mixtos. No tenir un rei no vol dir que tinguis una República. La República va molt més enllà, perquè busca el benestar de la gent i la llibertat individual i col· lectiva. Garanteix que fins i tot el que no agradi es pugui expressar, promou la igualtat i fa que qualsevol ciutadà que neix lliure tingui la possibilitat d’arribar al poder i exercir tota classe de funcions, des de jutge fins a cap de l’Estat o alcalde… I la fraternitat, que procedeix del llatí frater, que vol dir germà, planteja tractar el proïsme com el teu germà. Més enllà de la caritat cristiana, és posar-se a la pell de l’altre i cuidar-lo amb afecte fraternal.

Continuar llegint: Aquí

Entrevista a Roman Ceano. Representant de Comuns Federalistes a la Comissió Executiva de Catalunya en Comú

Economista, especialitzat en economia financera internacional. Empresari de software per a televisió. Responsable de l’àmbit d’economia d’Iniciativa per Catalunya. Forma part de Comuns Federalistes i és membre de l’assemblea de la Dreta de l’Eixample de Barcelona en Comú.

Entre altres coses, el procés ha posat de manifest que moltes vegades res no és el que sembla i el que sembla de vegades no és. Som presoners d’una perversió del llenguatge?
El llenguatge és una qüestió crucial perquè és un arcà que, des del principi, ha definit la humanitat. El problema actual és que tothom ha descobert que el significat de les paraules és flexible, que el llenguatge és mal·leable, que si dius mentides, per grosses que siguin, no s’obre el cel i cau un llamp. L’altre dia deia algú, parlant d”educació, que els nens descobreixen que, quan diuen una mentida, es poden escapolir, i això, quan passa en tota una societat, resulta molt preocupant.

Això és estructural, forma part de la condició humana, o és una cosa nova, lligada al desenvolupament de les tecnologies de la comunicació?
Crec que, a partir del segle XIX i potser abans, quan es descobreix que Déu no existeix (per dir-ho en poques paraules), cadascú tria la seva pròpia ràtio moral. Això ha anat calant en la societat i els seus comportaments i ara és el gran problema. S’ha destruït el sentiment religiós que mantenia la societat cohesionada i no s’ha substituït per un de civil. I dins d’això, com un subcàs, hi ha la qüestió del llenguatge. O sigui, tu pots dir el que vulguis i no hi ha ningú que vigili quin llenguatge s’utilitza. Les noves tecnologies han accentuat, modulat o modificat tot això, però és una qüestió que ve de força lluny i ha acabat afectant tota la humanitat. No hi ha cap motiu per fer bondat, per dir la veritat, i no hi ha res que t’obligui a fer les coses de determinada manera.

Continuar llegint: Aquí

Propostes de gestió de Comuns Federalistes

Propostes de gestió de la nostra candidatura per a la comissió executiva i el consell nacional de Catalunya En comú:

1- Promoure abans de fi d’any el debat sobre model nacional a Catalunya i model d’estat, fent-ho des de les assemblees territorials, amb un procés de formació i reflexió en profunditat, que acabaria en una assemblea Nacional on es proclamin les propostes resultants del debat.

2- Fer transparent la tasca de l’executiva, fent-la depenent de les decisions del Consell Nacional que ha de ser qui marqui la política i les decisions de la organització.

3- Incorporar un sistema de total transparència a tota la organització de forma que tots els inscrits tinguin informació dels treballs i processos en curs. Cal que les decisions es prenguin on s’han de prendre de forma clara i transparent, amb votacions, amb posiciones diverses si fora el cas, i que tot això es transmeti a la organització.

4- Desenvolupar una web útil i eficient per comunicar, però també poder gestionar tota la organització.

5- Promoure un desplegament territorial molt flexible, per encabir totes les realitats locals cercant una confluència en objectius . S’han de potenciar i no amagar l’enorme treball que molts grups locals porten fent des de fa anys, no parlar sols ajuntaments del canvi.

6- Fer dels espais de treball sectorials el nucli de debat polític a la organització, on es gesten, maduren i concreten les propostes polítiques, fugint de la institucionalització de les propostes.

7- Fomentar el treball dels espais sectorials, tot lligant l’acció política e institucional als debats i acords d’aquests espais.

8- Incorporar la gestió del grup parlamentari als debat del Consell Nacional.

9- Desplegar una estratègia consensuada de comunicació, gestió i desplegament de cara a les eleccions municipals del 2019.

10- Promoure en un termini raonable una modificació dels estatuts, incorporant llistes obertes, corrents i una organització nacional més racional, una executiva més reduïda i un Consell Nacional de 120 persones amb un pes important de les Assembles Territorials.

José Luís Atienza “Los comunes necesitan un federalismo en voz alta” en Cronica Global

Los comunes federalistas darán batalla a Ada Colau y Xavier Domènech en las elecciones a la dirección de Catalunya en Comú que se celebrarán del 29 de junio al 2 de julio. Lo harán encabezados por el exconcejal de Viladecans (Barcelona) José Luis Atienza y  la coordinadora de la Asamblea de barrio de Les Corts de Barcelona en Comú, Maribel Ibáñez. En una entrevista con Crónica Global, Atienza precisa que la intención de su equipo no es cuestionar el liderazgo de Colau y Domènech, sino cambiar sus políticas. Ambos dirigentes se presentan bajo la nombre de Construïm en Comú, mientras que el sector independentista está representado en la candidatura Desbordem, encabezada por la diputada de En Comú Podem en el Congrerso Sònia Farré y el concejal de El Comú de Lleida Sergi Talamonte.

https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/atienza-comunes-necesitan-federalismo_148508_102.html

Presentació Comuns Federalistes

Barcelona, 13 de juny de 2018

Comuns federalistes representem una manera d’entendre la confluència com un lloc on allò que ens uneix no és d’on venim sinó a on volem anar.

La candidatura de Comuns Federalistes, que ara presentem, és una candidatura feta per tornar a l’impuls fundacional de Catalunya a Comú, construir el país i la confluència també des de baix.

Proposem una organització viva, con una pràctica transparent, horitzontal i més de totes i tots, més democràtica, on els recursos telemàtics enriqueixin però no substitueixin la relació i el contacte personal.

Sabem que l’únic camí que pot treure a Catalunya de la seva paràlisi és una solució federal, el model majoritari de la gent que dóna suport als comuns amb el seu vot, a més de ser la tradició històrica i central de les esquerres catalanes i el catalanisme popular.

La nostra candidatura vol treure definitivament la idea federal de l’armari dels comuns, perquè deixi de ser un sentiment en veu baixa i passi a ser una proposta en veu alta en una taula de negociació i reforma de la Constitució.

Comuns federalistes proposarem en la primera reunió de la nova direcció dels Comuns la posada a debat obert del projecte de reforma federal de la constitució que vam presentar acompanyant la decisió de presentar la candidatura.

En una política catalana que es mou entre dos pols no és possible jugar un paper decisiu sense tenir un projecte nacional propi i un model d’Estat, perquè, tal com s’ha evidenciat en la moció de censura al govern del PP, no podem canviar Catalunya sense canviar Espanya i no podem canviar Espanya sense canviar Catalunya.

Defensar una proposta d’Estat capaç de generar aliances a Catalunya i la resta d’Espanya, ens permetria obrir-nos camí amb les nostres propostes socials, ambientals i de gènere, i iniciar el camí de recuperar el terreny perdut en la nostra societat del benestar, en els drets socials i els drets laborals que han retallat tant el nostre salari directe com l’indirecte.

Avançar en un model organitzatiu on la nostra diversitat i la nostra presència territorial es consideri un valor a multiplicar i no un risc a controlar.