Continuant amb el desenvolupament dels acords de l’Assemblea de Comuns-Federalistes del passat juliol, hem preparat un Manifest de cara a la III Assemblea de Catalunya en Comú que va ser validat a la darrera Assemblea oberta de Comuns Federalistes del 29 de setembre passat i que us presentem avui.
Serà la primera Assemblea des de la Fundacional del Vall d’Hebron, on tornarem a parlar de l’Ideari i els Comuns Federalistes tenim molt a dir. El passat 2 d’octubre el Consell Nacional va aprovar els documents que es debatran en aquest procés Assembleari. Al manifest hi ha alguns dels elements que des de Comuns Federalistes pensem que han de ser claus en la nova etapa, tant des del punt de vista de la relació Catalunya-Espanya, com pel que fa a la millora tant de la transparència política i organitzativa, com de la participació democràtica en la presa de decisions.
Si participeu activament en algun espai de Catalunya en Comú, us demanem que tingueu en compte aquestes propostes en totes les reunions, assemblees territorials i processos d’esmenes. Malauradament, fins que es reparteixin els documents i es tanquin els terminis per fer Assemblees i reunions no disposarem de gaires dies, i ens serà difícil fer reunions pròpies per preparar aportacions i esmenes. Tot això fa encara més important que entre tots i totes aportem ja les nostres propostes, mitjançant el nostre correu electrònic (comunsfederalistes@gmail.com).
Categoria: Comunicat
Comunicat de Comuns Federalistes davant la renovació de la direcció de Catalunya en Comú
Comuns Federalistes hem decidit formar part de la llista unitària de Catalunya en Comú davant la convocatòria d’eleccions internes. Ho hem fet perquè vivim, tant a Catalunya com a Espanya, la situació més complicada de la nostra història democràtica recent, i la societat i la política necessita, com no ha necessitat mai, gestos d’acord i renúncia per trobar una sortida raonable a curt termini i començar a embastar una solució de futur. Els valors federals poden ajudar a gestionar la diversitat, perquè signifiquen acord, tractat, confiança, lleialtat i fidelitat.
Són temps plens d’incertesa, però l’oportunitat oberta per la possibilitat de fer el primer govern d’una coalició d’esquerres en vuitanta anys, ens obliga a tenir una nova esperança, però també unes noves responsabilitats: fer que la crisi no la paguin els de sempre, trobar rutes de sortida al laberint nacional i fer que el govern funcioni.
Posicionament de Comuns Federalistes davant del preacord d’UP i PSOE
Comuns Federalistes volem expressar la nostra alegria pel preacord assolit entre el grup parlamentari confederal d’Unidas Podemos, dins del qual ens trobem En Comú Podem, i el PSOE. Volem manifestar el nostre suport i el nostre agraïment a les persones que l’han fet possible, tot superant desconfiances i errors passats. Estem compromesos a fer que funcioni, perquè sabem que és imprescindible la col·laboració de les forces progressistes per donar resposta a l’emergència social i ambiental, per cuidar les persones, per garantir drets i llibertats.
Hem de ser capaços de generar un ambient de confiança i diàleg per rebaixar la tensió i frenar a la ultradreta. Cal buscar, com diu el preacord, fórmules d’entesa i trobada per garantir la convivència i la normalització de la vida política, i també donar a llum un acord programàtic amb polítiques valentes per a les classes populars. El punt 9 de l’acord parla d’enfortir l’estat de les autonomies: podem entendre que és un pas necessari, però només com un punt de partida per avançar en el model federal i europeista que sempre hem defensat des de Comuns Federalistes.
Aquesta notícia esperançadora i il·lusionant arriba quan dins dels comuns estem en un procés de renovació dels òrgans de direcció. És una necessitat reforçar el nostre discurs nacional davant les eleccions catalanes, on ens jugarem la utilitat del nostre espai polític com a força de canvi. És una oportunitat per projectar des de dins del nostre espai l¡actitud constructiva i empàtica que necessita la política i el país i treballar per a una direcció plural reforçada amb la sensibilitat, la coherència i la fiabilitat dels que sempre, des de dins de l’espai, hem defensat lleialment la solució federal. Ara és demà.
Davant la sentència
La sentència feta pública avui és dura judicialment i políticament excessiva, però sigui quina sigui l’opinió sobre la sentència, el problema ha deixat de ser judicial i tornar a ser estrictament polític. L’actuació de la majoria independentista, abolint el 6 i 7 de setembre l’ordenament democràtic vigent i desfermant uns esdeveniments que comportaven un greu risc per a la convivència, mereixia la més severa crítica política i una assumpció de responsabilitats per part dels partits promotors, que fins ara no s’ha donat. Trepitjar els drets de mig país i posar en perill les institucions que a tots pertanyen podia tenir conseqüències jurídiques i penals. La sentència és criticable però no pot ser titllada d’il·legítima.
Catalunya en Comú no s’ha d’alinear a reclamar una resposta transversal a la sentència, ni “del 80%” ni una “resposta de país”. És natural i respectable que l’independentisme surti al carrer i protesti davant de la magnitud de les penes, però nosaltres no podem subordinar el nostre espai a un moviment que formula el conflicte en termes d’enfrontament entre una Catalunya independentista homogènia i un Estat autoritari, i oblidar que la meitat de la gent catalana, per no dir la majoria, no vol separar-se d’Espanya.
Davant les propostes de les aturades de país, el nostre espai ha de contribuir a defensar l’autonomia del moviment obrer. Mantenir els sindicats al marge de l’agitació independentista serà cabdal per fer-hi contrapès en el si de la societat catalana, per fer possible una sortida dialogada. El problema està jutjat, però no resolt. Amb les condemnes de llarg empresonament torna a deixar el problema a sobre de la taula de la política.
La sortida de presó dels sentenciats ja no depèn de la justícia, sinó de la negociació política. Seria possible impulsar una reforma penal que permetés una tipificació més ajustada dels fets i retroactivament beneficiosa per als condemnats, encara que l’indult té l’indiscutible avantatge que depèn del Consell de Ministres. No obstant, el problema no és si la solució està en un indult o una reforma del Codi Penal.
No hi haurà solució sense el desbloqueig de la política paralitzada a Catalunya des del començament del procés, amb un govern incapaç de governar, un parlament presoner de la gesticulació i unes mobilitzacions tan carregades d’emoció com buides d’objectius polítics assolibles. Cal una política que torni a la realitat per generar les condicions per dialogar i buscar una sortida real i duradora al seu bloqueig permanent. Cal fer un punt i apart que vagi més enllà de la sentència.
Catalunya necessita trobar el camí d’un acord ampli de país, que no es pot fer al marge de la llei ni de la correlació de forces que hi ha aquí i a l’Estat. Un acord de normalització de la vida política catalana per avançar i tornar Catalunya al camí de la millora del seu autogovern.
Comuns Federalistes
14 d’octubre de 2019
– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Versió en castellà:
Ante la sentencia
La sentencia hecha pública hoy es dura judicialmente y políticamente excesiva, pero sea cual sea la opinión sobre la sentencia, el problema ha dejado de ser judicial y vuelve a ser estrictamente político. La actuación de la mayoría independentista, aboliendo el 6 y 7 de septiembre el ordenamiento democrático vigente y desatando unos acontecimientos que comportaban un grave riesgo para la convivencia, merecía la más severa crítica política y una asunción de responsabilidades por parte de los partidos promotores que hasta ahora no se ha dado. Pisar los derechos de medio país y poner en peligro las instituciones que a todos pertenecen podía tener consecuencias jurídicas y penales. La sentencia es criticable pero no puede ser tachada de ilegítima.
Cataluña en Común no debe alinearse en reclamar una respuesta transversal a la sentencia, ni “del 80%” ni una “respuesta de país”. Es natural y respetable que el independentismo salga a la calle y proteste ante la magnitud de las penas, pero nosotros no podemos subordinar nuestro espacio a un movimiento que formula el conflicto en términos de enfrentamiento entre una Cataluña independentista homogénea y un Estado autoritario y olvidar que la mitad de la gente catalana, por no decir la mayoría, no quiere separarse de España.
Ante las propuestas de paros de país, nuestro espacio debe contribuir a defender la autonomía del movimiento obrero. Mantener los sindicatos al margen de la agitación independentista será capital para hacer contrapeso en el seno de la sociedad catalana y posibilitar una salida dialogada. El problema está juzgado, pero no resuelto. Con las condenas de años de encarcelamiento vuelve a dejar su resolución sobre la mesa de la política.
La salida de prisión de los sentenciados ya no depende de la justicia, sino de la negociación política. Sería posible impulsar una reforma penal que permitiera una tipificación más ajustada de los hechos, retroactivamente beneficiosa para los condenados, aunque el indulto tiene la indiscutible ventaja de que depende del Consejo de Ministros. Sin embargo, el problema no es si la solución está en un indulto o una reforma del Código Penal.
No habrá solución sin el desbloqueo de la política paralizada en Cataluña desde el comienzo del proceso, con un gobierno incapaz de gobernar, un parlamento prisionero de la gesticulación y unas movilizaciones tan cargadas de emoción como vacías de objetivos políticos alcanzables. Es necesaria una política que vuelva a la realidad para generar las condiciones para dialogar y buscar una salida real y duradera a su bloqueo permanente. Es imprescindible hacer un punto y aparte que vaya más allá de la sentencia.
Cataluña necesita encontrar el camino de un acuerdo amplio de país, que no se puede hacer al margen de la ley ni de la correlación de fuerzas que hay aquí y en el Estado. Un acuerdo de normalización de la vida política catalana para avanzar y devolver Cataluña al camino de la mejora de su autogobierno.
Comuns Federalistes
14/10/2019
Posicionament de Comuns Federalistes sobre la investidura
Un cop és evident la decisió de Pedro Sánchez d’anar a unes noves eleccions, el nostre objectiu és impedir-les. Impedir-les perquè seria un immens error per al bloc de les esquerres. L’ambient de l’esquerra després de la moció de censura era a l’ofensiva i ara les condicions objectives han empitjorat i, sobretot, perquè les ciutadanes i els ciutadans, en la seva majoria, no volen noves eleccions.
No podem donar una oportunitat a la dreta i l’única acció possible d’UP i ECP és votar sí. Si Pedro Sánchez no accepta la investidura, es veurà qui vol eleccions anticipades. Tenim el convenciment que els votants i simpatitzants de En Comú Podem prefereixen qualsevol alternativa a una repetició de les eleccions, perquè ens van votar per barrar el pas a la dreta.
El document que us presentem és la reflexió i proposta que el 19 d’agost Comuns Federalistes vam enviar a la Comissió Executiva i vam defensar al passat Consell Nacional del 15 de setembre sobre la posició a adoptar de Catalunya en Comú vers la investidura.
Una Diada que divideix
Comuns Federalistes lamentem que enguany, novament, la manifestació de la Diada organitzada per l’ANC amb el lema “Objectiu, la independència” exclogui explícitament la meitat de catalanes i catalans. Els darrers anys la Diada ha perdut aquella voluntat inicial de representar un sol poble, divers, cohesionat i solidari per sobre dels diferents sentiments d’identitat o pertinença, una voluntat que a més d’omplir els carrers ens donava fortalesa com a comunitat.
La Diada Nacional, de tota la nació, més de set milions i mig de persones, sempre ha estat un dia per a la celebració, la reivindicació i l’exercici del dret de manifestació. Havia estat també l’expressió d’una força unitària més enllà de les diferències de programa polític dels partits catalans, perquè la festa de l’11 de setembre havia de ser la de tothom. Malgrat que aquest caràcter unitari encara sobreviu, a empentes i rodolons, en alguns actes institucionals, la Diada representa avui emocionalment i políticament menys gent que en el seu esclat mobilitzador de fa quaranta i dos anys.
La manifestació de la Diada ha estat el mirall de la política catalana, dels conflictes amb l’Estat però també dins del si del catalanisme. Va mostrar l’escissió del catalanisme integrador en sobiranistes i no sobiranistes, després en independentistes i no independentistes, i ara, aflorades les seves diferències en estratègies i objectius, entre l’independentisme de l’interior i el de l’exterior.
El curs polític que s’obre està pendent del que passi al govern de l’Estat per afrontar temps complexos i moments difícils, entre ells la sentència sobre els presos del procés. Des de Comuns Federalistes defensem com a prioritat evitar eleccions anticipades i esquivar l’alt risc que la dreta recuperi el poder arrabassat per la moció de censura de juny de l’any passat. Cal arribar a un acord per garantir la governabilitat, ancorar el govern a l’esquerra i aportar la nostra mirada a la gestió del conflicte de Catalunya.
A Catalunya es viu una sensació de fi d’etapa del Govern Torra i de l’experiència de govern conjunt de JXC i ERC. Les constants diferències són un símptoma de la falta de direcció política i de l’esgotament estratègic, així com de la devaluació constant del paper del Govern de la Generalitat en la política catalana. Insistim en allò que vam dir els Comuns l’11 S de l’any passat: cal que el Govern de la Generalitat actuï sense excuses en tots els àmbits de la seva competència: l’habitatge, l’ocupació, la seguretat, les escoles bressol, la protecció ambiental, l’estratègia per mitigar el canvi climàtic i la gestió dels valors del territori. La ciutadania encara espera que el Govern comenci a governar.
Setembre, 2019
Posicionament de Comuns Federalistes davant el judici contra dirigents independentistes
Per a Comuns Federalistes el judici obert contra dotze dirigents independentistes catalans pels fets de setembre i octubre de 2017 és la constatació del fracàs de la política. El poder legislatiu i l’executiu no han estat capaços d’encarrilar la gestió del problema de l’encaix de Catalunya a Espanya i han passat al poder judicial un problema que haurien d’haver encarat i resolt la política i els polítics.
El que es jutja no és la bondat de les persones ni de les seves idees, sinó els seus actes, no les seves opinions sinó els seus fets, si s’han saltat o no les normes provocant una col·lisió democràtica al país. Certament, no han protagonitzat cap alçament violent contra l’Estat, però han arramblat amb el principi bàsic de qualsevol govern democràtic: el respecte a la majoria del poble que diuen representar, més de la meitat del qual no és independentista. L’independentisme mai ha tingut la majoria social suficient per portar endavant el trencament que comporta una secessió unilateral, com tampoc ha conquerit la majoria parlamentària qualificada que exigeix l’Estatut per abordar aquells canvis que requereixen ampli acord polític i social perquè vertebren la convivència de país. La unilateralitat ha estat una font de divisió, confrontació i afebliment de la societat catalana.
Aquest judici representa el fracàs de les teòriques nobles intencions que quan s’han traduït a la pràctica en accions polítiques han alimentat la pitjor crisi política de la recent història democràtica catalana i espanyola. Una cosa hauria de fer l’independentisme a favor de les encausades i encausats i és tenir el coratge polític de dir en veu alta el que reconeixen en veu baixa: que l’unilateralisme ha estat i és un error estratègic, un camí que no va enlloc. Té raó qui diu que això no s’arregla ficant la gent a la presó però tampoc s’arregla amb un aquí no ha passat res.
Les persones encausades es mereixen que no se les instrumentalitzi. Nosaltres creiem que haurien de ser lliures, no a la presó, perquè ens sembla injustificada i desproporcionada la seva llarga presó preventiva. Necessitem i desitgem una justícia justa, ajustada als fets provats i demostrats i al principi de proporcionalitat, apartant qualsevol temptació de càstig exemplar. El judici ha de ser una oportunitat per demostrar que la justícia serveix per ajudar a resoldre els conflictes i no a agreujar-los.
Des de Comuns Federalistes li exigim a la justícia equanimitat, objectivitat i mesura, que es mantingui aliena al soroll de la desraó, sense lloc per a la venjança que exigeixen uns, ni per a la impunitat que reclamen uns altres. I exigim a la política la iniciativa, la capacitat de diàleg i d’escolta activa que ens ha faltat fins ara per arribar a un pacte sense vencedors ni vençuts.
Comuns Federalistes 18 /02/ 2019
Comuns Federalistes 