El procés independentista ha portat a Catalunya a una situació d’empat entre els que desitgen la separació de l’Estat Espanyol i els que pensen que és millor romandre en ell. Conseqüentment és obvi que no es poden prendre mesures sense tenir present aquests dos grups i que cal, abans que es produeixin situacions encara més complexes, que es comenci a pensar en com podem sortir d’aquesta situació.
És per a això que des de Comuns Federalistes fem una proposta federal que pretén treure’ns de l’atzucac i que tot superant el model autonòmic permeti la convivència de la diversitat dels ciutadans de Catalunya i de la resta de l’Estat.
1. Diferència entre el model federal i el model autonòmic
Hi ha molts models federals, però un punt en comú és que les relacions entre el govern federal i els diferents estats ho són en peu d’igualtat. Destaquem que els conceptes mínims que cal introduir per conformar un estat federal, tal i com aquí s’interpreta, es troben en la separació clara de les competències entre l’estat central i els federals per una banda, i en la coordinació d’aquestes competències mitjançant una càmera especifica i no per part de l’executiu. Aquests punts es desenvolupen a continuació.
2. Reforma Constitucional
La sentència del Tribunal Constitucional del 2010 sobre alguns articles de l’Estatut de Catalunya aprovat pel poble de Catalunya mitjançant referèndum va trencar de facto el pacte constitucional en enfrontar una votació legal i democràtica del conjunt de la ciutadania catalana amb La Constitució Espanyola. La tensió social i política que viu el nostre país i la manca de propostes per obrir un diàleg polític ens exigeix plantejar la reforma de la Constitució espanyola per avançar en els objectius dels ideals republicans d’una Catalunya social, democràtica, solidària i ambientalment justa amb el màxim autogovern.
Aquesta reforma es planteja un cop comprovada, al marge d’altres consideracions, la nul·litat de la via unilateral. Cal iniciar l’únic camí practicable, la reforma de la Constitució per reconèixer el que en la realitat és un fet que romandre legalment amagat: l’Espanya Plurinacional. No tan sols cal considerar dintre d’aquesta categoria a Catalunya, les comunitats forals d’Euskadi i Navarra, juntament amb Galicia, també cal pensar en altres comunitats que no creuen que s’han de revertir les seves competències. Entre aquestes podrien incorporar-se les Illes Balears, Canàries i Andalusia, i aquelles que compleixin amb el principi indicat de no reversió de competències. Comunitats autònomes que només poden ordenar el complex fet nacional dintre de l’Estat espanyol a partir d’una organització federal, que doni un encaix global a tots els canvis produïts desestructuradament els últims trenta-cinc anys.
Les necessitats de reformes de l’organització territorial i de l’Estat autonòmic, doncs, va més enllà del problema català. La CE va solemnitzar l’existència de dos Estats, un esquelet d’Estat centralista inspirat en l’Estat francés, representat per les províncies , al qual es va superposar la carcassa d’un nou Estat descentralitzat poc definit, que s’ha construït contradictòriament amb topades constitucionals i amb un desig recentralitzador dels successius governs centrals.
Objectivament l’apartat que genera i ha generat més recursos i sentències constitucionals ha estat el desenvolupament del Títol VIII de l’Estat de les autonomies, i els seus buits i indefinicions no pot seguir omplint-los el Tribunal Constitucional sinó que ha de ser l’acord polític en un camí federal de la Constitució el que ha de permetre resoldre gran part de les disfuncions actuals.
Una reforma que pel conflicte que vivim a Catalunya s’ha d’abordar amb urgència per arribar a un acord d’Estat i evitar s’enquisti el doble conflicte que pateix Catalunya, el conflicte intern i el conflicte amb l’Estat i així mateix tota la problemàtica territorial espanyola.
Cal que els Comuns prenem aquesta iniciativa com a element dinamitzador per canviar les maneres supervivents de l’estat centralista borbònic a la francesa, què conviuen amb una realitat quotidiana plurinacional pendent de reconèixer.
3. De l’Estat de les autonomies a l’Estat federal
Els canvis constitucionals que es proposa introduir són els següents:
- Definir l’Estat espanyol com a un Estat Plurinacional i Plurilingüe.
- Modificar l’article constitucional del referèndum. (Article 92)
- Modificar la competència exclusiva de l’Estat de dictar legislació bàsica, que acostuma a buidar per aquesta via les competències de les CCAA
- Garantir constitucionalment els principis d’equitat, solidaritat i ordinalitat en
el sistema de finançament autonòmic. - Adequar l’organització de la Justícia a l’estructura territorial de l’Estat.
- Suprimir les províncies com a circumscripció electoral i com a organisme
obligatori de cooperació municipal. - Delimitar clarament les competències, font històrica de conflictes del sistema. Establir una única llista de competències exclusives de l’Estat, juntament amb les poques concurrents. La resta correspondria constitucionalment a les CCAA.
- Convertir el senat en una veritable Cambra de Representació federal per aprovar les lleis que afectin a l’estructura territorial de l’Estat i en especial les referents al finançament. Aquesta càmera, doncs, legislarà sobre les seves competències sense cap referència al Congrés de Diputats.
- Reduir els senadors de 260 a 150 que seran designats pels parlaments autonòmics, perquè la seva tasca serà legislar i debatre com a representants dels parlaments dels diferents territoris de l’Estat.
- Establir mecanismes de participació de les Corts en l’elaboració, negociació i execució de les normes comunitàries de la Unió Europea.
4. Particularitats del cas català, la disposició cinquena
La reforma d’inspiració federal hauria de garantir aquells aspectes del’autogovern català que s’han mostrat més vulnerables en els últims trenta-cinc anys. La singularitat del cas català ha estat una realitat, fins i tot abans de la present crisi, com ho demostra el fet que sigui l’únic Estatut recorregut i després retallat pel Tribunal Constitucional. La singularitat política ja és present a la Constitució en la Disposició Primera amb el reconeixement dels drets històrics dels territoris forals, de manera que la proposta seria una disposició Cinquena específica per a Catalunya. D’aquesta manera, l’autogovern de Catalunya passa a tenir les seves arrels i drets en la pròpia Constitució, tal com passa amb el règim foral del País Basc. Entre els requisits que s’han d’incorporar en aquesta disposició cinquena es troben:
- Reconèixer constitucionalment que Catalunya és una nació.
- Definir de manera específica en la Constitució les competències de la Generalitat en aquelles matèries que li atribueixin major capacitat normativa, per exemple ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials i administració local, dins dels límits de la mateixa Constitució.
- Creació d’instruments de bilateralitat respecte al finançament, similars als ja presents en l’actual Estatut.
Comuns Federalistes 